Estrella

ESTRELLA

La podem nombrar de tres maneres: una estela, estel o estrela. És un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri gràcies la seva pròpia gravetat.

Per què brilla? A causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després és irradiada cap a l'espai exterior.

Tots els estels tenen els mateixos  colors? Els estels emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que els vegem blancs. Tanmateix, en molts estels es poden apreciar certes tonalitats cromàtiques, sobretot les vermelles, com és el cas de Betelgeuse o bé d'Antares.

Per què el Sol no el veiem de color blanc? És clarament groguenc. Això és perquè l'estel emet més llum groga que no pas d'altres colors.

Podem saber l’edat de l’estel? Sí, observant el seu moviment a través de l'espai, la seva lluminositat i el seu espectre.

Nebulosa   planetària: És un objecte astronòmic gasós format per les capes externes d'una estrella durant l'etapa final de la seva vida.

Enana blanca: es converteixen la majoria de les estrelles a l’esgotar l’hidrogen que els alimenta.

Estrella massiva: són totes les estrelles supernoves.

Supernova: és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Estrella de neutrons: És un tipus d’estrella gastada creada per neutrons.

Nan Planeta

NAN PLANETA.

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira al voltant del Sol.

La massa que té és suficient per tenir equilibri. Tenen forma de esferoide que significa una esfera xafada de dalt i baix.

El principal planeta nan és Plutó.

PLUTO:  És el planeta nan més gros del sistema solar. Mesura: 2.370 km de diàmetre.

CERES: És el planeta nan més petit del sistema solar. Esta situat al cinturó d'asteroides. Mesura: 940 km de diàmetre.

ERIS: És el planeta nan amb més massa que s'ha descobert. Durant un temps, es va creure que era una mica més gros que Plutó.

MAKEMAKE:

És un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown. El seu diàmetre, mesurat amb el telescopi espacial Spitzer, s'estima en uns 1.600 km.

HAUMEA: És un planeta nan del cinturó de Kuiper descobert el 2005. Té forma d'el·lipsoide amb una ll Té forma d'el·lipsoide amb una llargada de 1.960 km argada de 1.960 km.

           Les Fotos Dels Nans Planetes

forat negre forat negre forat negre forat negre forat negre forat negre

 

Forat negre

Què és un forat negre? Un lloc de l’espai d’on res no pot escapar, ni tan sols la llum.

Què hi ha al forat negre? Molta matèria a l’espai, té molta força i gira molt ràpid.

Quin color tenen? Poden ser de color taronja, blau, lila o vermell fort. Quan el forat negre és lila, té molta força.

Quin forat negre s’ha descobert? El 10 d'abril de 2019 es va donar a conèixer la primera imatge real d'un forat negre a la galàxia Verge A.

Per què no totes les estrelles es converteixen en forats negres? Només formen forats negres les estrelles molt massives.

Quan es converteixen les estrelles en forats negres? Quan esgoten el seu combustible al final de la seva vida.

Com s’anomenen les estrelles que no són masives? Estrella moribunda que amb prou feines brilla: una nana blanca o una estrella de neutrons.

Com se quin forat negre és?  Els forats negre es distingeixen per la seva mida.

Per què res no pot escapar-se d’un forat negre? La força de la seva gravetat és tan forta que ni tan sols la llum pot escapar-se de la seva atracció.

Poden estar ubicats a qualsevol lloc de l’Univers? Sí. Creiem que a la majoria de les galàxies hi ha un forat negre supermassiu.

Qui són els científics que més han contribuït a saber sobre els forats negres?

Albert Einstein va formular la teoria que els prediu, encara que ell mai no va arribar a entendre’ls ni acceptar-los.

Karl Schwarzschild va ser el primer a trobar una solució de les equacions d’Einstein.

Què és l’horitzó de successos?

És el límit més enllà del qual és impossible veure res, ni escapar-se.

SATÈL·LITS

 

 

Un satèl·lit és un objecte del COSMOS que orbita al voltant d’un objecte més gran com els planetes.

Els planetes més grans són els que tenen els satèl·lits més grans.

 

Existeixen dos tipus de satèl·lits els naturals i el artificials.

Els satèl·lits naturals  sempre giren d’un cos que no és el sol, els planetes o els planetes nans per exemple: Aquí al nostre planeta es la Lluna que és un satèl·lit natural, Mart Deimos i Fobos ... I de planetes nans: Plutó: Caronts Hydra i Nix, Eris: Disnòmia ,Haumea: Namaka i Hi’iaka. Els planetes Mercuri i Venus no tenen cap satèl·lit natural.  També han de girar sempre cap on va el planeta.

satèl·lits

Els satèl·lits artificials és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adequada un exemple seria l’Atlantis va ser un llançador de cinc transbordadors espacials. Mesura aproximadament 37 metres de  llarg i 16,5 d'alt estava prepara per aterrar ell sol i es podia posar a la orbita un satèl·lit o llançar un astronauta